L’economia del bé comú, el consum col·laboratiu, o el finançament col·lectiu són diferents modalitats d’una teoria que persegueix un mateix objectiu: una manera de vida més sostenible.
L’accés a l’habitatge també té la seva versió dins d’aquesta filosofia de vida. Es tracta d’aconseguir un nou sentit de la comunitat, mitjançant processos participatius i mitjançant l’ús de més espais compartits i menys privats. Aquest sistema s’anomena “cohousing” o habitatge col·laboratiu. Un model amb una gran tradició al nord d’Europa, -a Dinamarca el 10% de les comunitats funcionen així, a Suècia arriba fins i tot al 35% -, i que a Espanya comença a tenir un desenvolupament com una alternativa a l’habitatge tradicional.
Aquest tipus d’habitatges resulten més assequibles perquè combinen els espais privats amb altres comuns, i d’aquesta manera es promou la racionalització dels recursos, l’eficiència econòmica i l’estalvi. La pròpia comunitat decideix a què vol destinar els espais comuns, que poden ser des de sales de “coworking” on conciliar i compartir la vida professional dels veïns; ludoteques on els nens tinguin un racó per a l’entreteniment o l’estudi; o sales de reunions, entre moltes altres opcions. En tots els casos la gestió d’aquests espais es fa de forma democràtica en un entorn de sostenibilitat i posant en valor la comunitat.
Els defensors del “cohousing” promouen també una construcció sostenible des del punt de vista del medi ambient apostant per uns recursos energètics adequats.
Els habitatges col·laboratius, o el cohousing en la seva terminologia anglesa, és una opció a la qual acudeixen cada vegada més aquelles persones entre els 50 i els 70 anys que busquen una alternativa als geriàtrics o els pisos tutelats. Les també anomenades covivendes són cooperatives d’usuaris que s’uneixen per idear, construir i conviure en un mateix complex residencial que combina els espais privats amb les zones comunes.
El cohousing combina la independència d’una casa i alguns dels serveis que ofereix una residència, però la diferència respecte als models tradicionals per a gent gran, és el poder de decisió dels seus usuaris.
Viure lluny del bullici, de l’estrès i en harmonia amb l’entorn natural és una opció que desperta cada dia més interès entre aquells urbanites que volen trencar amb els llaços de la gran ciutat. Però no es tracta de tornar al poble perquè ara van mal dades seguint l’estela romàntica que sovint es ven del món rural, ni de buscar el lloc en zones recòndites o despoblades per desenvolupar un estil de vida en comunitat, alternatiu i sostenible.
A qui s’adreça aquest mercat?
Tots els serveis que es realitzen estan encaminats a dissenyar llars i entorns comunitaris amb un fi social. Els habitatges es dissenyen en funció dels diferents serveis de què voldran disposar els seus usuaris i en funció de diferents col·lectius, a títol d’exemple, esmento els que per tenen en principi un important futur:
Cohousing sènior. Les persones cada vegada vivim més anys. Els grans són un col·lectiu que, en alguns casos, esdevé inactiu, dependent i demandant de molta atenció, el que es tradueix en una càrrega familiar. No obstant això, envellir no ha de suposar un problema econòmic o social. És el començament d’una nova etapa, de canvis, i simplement és qüestió de saber-se adaptar, ja que de vegades l’adaptació a una residència, o centre de dia, implica un enorme esforç econòmic i emocional. Connectar amb una comunitat de gustos afins i forjar noves relacions no sempre resulta fàcil, però gràcies a aquest sistema aquesta nova etapa suposa una oportunitat per a plantejar-se amb temps com, amb qui i on es vol viure la jubilació.
Cohousing familiar. La família és un altre pilar fonamental de la filosofia cohousing. Crear entorns òptims i adequats per facilitar la convivència familiar és una mesura que s’enquadra dins de l’aposta pel model veïnal de col·laboració, on s’habiliten espais per a la realització de diverses activitats infantils, d’oci o socials, però sempre en un entorn comunitari.
Cohousing salut. Parkinsong, Alzheimer o discapacitat. Tots ells són trastorns generalitzats del desenvolupament d’origen biològic i genètic que afecta de manera peculiar la interacció social o la comunicació. Precisament per aquestes dissimilituds es fa necessari crear llars on tots els seus habitants se sentin acompanyats i recolzats en tot moment per persones que viuen la mateixa situació. Cohousing salut neix amb l’objectiu de potenciar i millorar, en la mesura del possible, l’adaptació física i mental.
Beneficis que aporta el cohousing
- El concepte de cohousing està íntimament lligat al concepte d’economia col·laborativa, busca optimitzar recursos dins de la pròpia comunitat del teu habitatge.
- Aquest model de negoci permet crear comunitats de veïns, mantenint cada persona la seva independència econòmica, la seva privacitat, un alt grau d’autonomia i llibertat. En definitiva, es creen comunitats de veïns que amb situacions similars es donen suport, ajuden, busquen opcions per solucionar problemes similars i realitzen activitats lúdiques en grup.
- La gestió i control del cohousing va a càrrec dels òrgans de govern de la cooperativa, de manera que els propietaris tenen sempre el control sobre les decisions. S’aconsegueix transparència i les decisions s’adopten de forma conjunta i conscient.
- Suposa un impacte social i cultural molt positiu, permetent el desenvolupament del comerç local, creant activitats i donant ús a sòls que podrien estar sense explotar per les corporacions municipals.
- Permet que es puguin abaratir tots els costos del procés en els serveis que puguin demandar o necessitar el col·lectiu, ja que les despeses mensuals són molt més barats que en qualsevol altre sistema.
- Fa possible i accessible a les persones un habitatge que els faci la vida més còmoda i econòmica, adaptada als desitjos i necessitats reals, que els permeti autogestionar-se.
Parlem d’un model de negoci que permet aconseguir edificis eficients energèticament, amb sistemes de reciclatge i criteris de sostenibilitat que afavoreixin l’estalvi mentre tenen cura de l’entorn.
Tot un nou món que s’està obrint camí.